Ja tenim les primeres col·laboracions:
"He estat alumne de l'Arraona durant el curs 1968-1969 (on vaig cursar l'antic Preuniversitari). Després vaig ser-hi professor durant dos cursos acadèmics (76-77 i 77-78).
Com alumne recordo que a Preu només hi havia un únic alumne d'anglès. El Sr. Director de vegades anava amb la llibreteta intentant esbrinar quins eren els líders dels primers conats de manifestació que hi va haver a l'època del franquisme. Com a professor vaig viure-hi la gran vaga que va portar a terme el Professorat No Numerari, en reivindicació dels seus drets laborals: es va produir una gran divisió dintre del col·lectiu de professors per les grans diferències ideològiques."
"Benvolguts companys. No he sigut mai professora de l'Arrahona, però vaig ser alumna de l'Egara, ja que en aquells vells temps a l'Arraona només hi havia nois. Recordo l'esvalot que causavem quan a "Gimnasia" ens feien correr al voltant de l'Insti i passavem al costat de les aules dels nois. També recordo el "valor" que haviem de tenir les noies per entrar al bar dels nois. M'ha agradat veure les imatges d'aquell indret on vaig passar la meva adolescència. Moltes gràcies i endavant. "
"Vaig estrenar els institus Egara-Arraona com a alumna encara que naturalment jo havia d'anar a l'Egara que era el femení i vaig ser professora de l'Arraona durant 14 anys fins que el van traslladar, per tant vaig viure quasi totes les aventures: la construcció del mur de separació nois-noies, el seu enderrocament, les primeres jornades a l'institut quan les noies no podíem sortir al pati per no trobar-nos amb els nois de l'Arraona, la porta automàtica, el trasllat..."